L’experiment definitiu: Ubuntu i la meva xicota

15 06 2008

Inspirat per recents experiments en anglès, em vaig decidir a instal·lar a la meva xicota l’Ubuntu 8.04.

Situació inicial

Ella és la típica usuària de Messenger, Hotmail i recentment Youtube. I no l’hi preguntis que es un driver, ni que es el hardware perquè no t’entén. O sigui com la meva mare, o com la teva tieta. Del tipus de persones que es pensen que l’Office és de franc, o que es pregunta perquè el Windows XP l’hi recorda que la seva llicència no es vàlida, o perquè els ordinadors tenen virus.

Té un ordinador portàtil sense marca, compra’t i muntat al Jump que va de pena: S’escalfa i s’apaga sovint, va lent, esta ple de virus segurament, la bateria no funciona, te 512 de RAM, el CD tampoc l’hi funciona en Windows, el Windows Xp l’hi recorda constantment que la seva llicència no és vàlida, esta tot ple de porqueria, etc… No es volia comprar un ordinador nou, perquè no el fa servir massa sovint mes que per mirar el correu, veure alguna pelicula, navegar, emule i algun treball.

Vaig pensar en instal·lar-l’hi l’Ubuntu, perquè creia que l’hi podia millorar la qualitat de treball. Concretament esperava solucionar els següents problemes i que ella estigues còmoda amb el sistema en general:
– Mes velocitat de treball
– Menys brossa carregant-se al inici (i menys RAM ocupada)
– Que l’hi funcioni la gravadora de DVD (que per cert vaig ser incapaç d’arreglar-li en Windows)
– Que els programes l’hi deixin de recordar que son pirates o que falten llicencies.
– Que es mantingui estable, i que pugui fer-ho servir normalment.

Instal·lació

Em vaig passar una estona fent espai al seu disc dur, i vaig instal·lar-li l’Ubuntu des del Wubi, per si s’havia de desinstal·lar volia que fos fàcil.

Desprès d’instal·lar-li, l’hi vaig habilitar els paquets de medibuntu, l’hi vaig instal·lar el paquet restricted-extras (Java, Flash, codecs). Vaig localitzar-li el català correctament ja que el Wubi va agafar nomes algunes parts en català. L’hi vaig arreglar la configuració de teclat, l’hi vaig instal·lar el paquet NTFS per a que pogues veure directament els arxius del Windows. Desprès l’hi vaig crear accessos directes a les seves carpetes de Windows i l’hi vaig instal·lar el aMSN (és més semblant al messenger que el Pidgin). Coses que no són estrictament necessàries, però que l’hi facilitaran el veure qualsevol tipus de pelicules sense haver de demanar-me ajuda.

Llavors l’hi vaig dir: ja esta, ja tens ordinador nou. El primer que va dir va ser: “Ja esta? Això es el Linux? Molt semblant, oi?” L’hi vaig ensenyar on trobar totes les coses, com escoltar música, com veure pelis, el messenger, el navegador, l’hi vaig ensenyar que per fi l’hi funcionava el DVD, l’openOffice, com instal·lar programes i poca cosa més. Mes o menys ens vam passar uns 20 minuts.

Desenllaç

A partir d’aquí (porta un parell de setmanes) sempre que te el seu ordinador fa servir Linux (tot i tenir l’arranc dual). Algunes coses que m’ha comentat:
– Sembla que no s’escalfa tant (l’ordinador se l’hi apaga quan fa molta calor)
– Això del Linux qui ho ha inventat? Hi ha gent que es super llesta, veritat?
– Com deso els fitxers amb l’OpenOffice?
– Va bé, el Linux aquest…
– Les finestres aquestes de gelatina que tens tu (Compiz), les puc tenir jo també?

Exceptuant algun detall amb la localització del teclat (i això es cosa del Wubi), la resta no ha tingut cap problema i n’està força contenta. Fa servir tot el que feia servir i tot i que de vegades em pregunta coses, no es mes del que hem preguntava abans.

Fa poc temps els hi vaig recomanar als meus companys de pis, i també ho van trobar fàcil de fer servir… tot i que com més hàbits informàtics té un, mes difícil és de canviar. En canvi la gent que fan servir l’ordinador poc freqüentment, els hi resultat tan fàcil o complicat, l’un com l’altre. Raó per la qual la pròxima persona a la que instalaré Ubuntu serà a la meva mare (sota el seu consentiment, i quan es queixi perquè l’ordinador no va bé).

Conclusions

Per la meva experiència, els ordinador NO son fàcils (o tant com un podria desitjar) de fer servir. Però dintre dels sistemes existents (incloent sobretot Windows), Ubuntu es dels mes fàcils de fer servir, d’instal·lar programes… i també d’instal·lar per la meva part. Els drivers de tot, la resolució de pantalla, els programes que faras servir habitualment, va tot instal·lat de fàbrica. Els programes son molt mes respectuosos amb el sistema, l’antivirus no t’està consumint la meitat de la potència de l’ordinador. Les aplicacions per defecte son molt millors que les que porta el Windows, i son les que es fan servir en el 90% dels casos.

En fi, animeu-vos a instal·lar-lo al vostre ordinador o al dels vostres coneguts, sobretot si el Windows no els hi funciona bé. El podeu baixar gratuïtament des de www.ubuntu.com i instal·lar-lo com un programa més del vostre Windows.

Anuncis

Accions

Information

7 responses

17 06 2008
Anonymous

La teva no et mereix, tros de semental.

17 06 2008
Arnau

Vaja un altre que té problemes amb el teclat, no m’hi he mirat gaire però és un incordi. Només hi penso quan vull escriure @ euros… sempre ho acabo copiant d’un altre lloc i o deixo per un altre moment.

Salut

19 07 2008
PellRoja

bon experiment

21 07 2008
Roger

Gràcies pels comentaris… De moment segueix amb Ubuntu i això que l’opció per defecte del Wubi es Windows.

2 08 2008
Aljullu

Li podries posar l’emesene en comptes de l’aMSN, també és molt semblant al MSN del Windows però molt més estètic que l’aMSN.

3 08 2008
korvins

Gràcies Aljullu.

Per cert ara emesene i amsn s’ajunten per fer el amsn2
http://www.somgnu.cat/desenvolupadors-damsn-emesene-i-pymsn-suneixen-per-amsn2/

19 08 2008
pinucset

Acabo d’arribar al teu blog i permet-me comentar-te un error que molta gent comet al instal·lar un GNU/Linux a un amic.

Jo uso GNU/Linux Debian per les 4 llibertats que m’ofereix i que crec molt necessàries (de fet, si no les tinguéssim en d’altres àmbits de la vida els escàndols serien magnes):

– La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
– La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
– La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
– La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

És per això que quan instal·lem programari lliure a qualsevol conegut ens hem d’esforçar perquè valori i entengui la llibertat que li estem donant, perquè, en cas contrari, si mai surt el mateix programari però privatiu el farà servir: haurem creat un mercenari del programari tècnicament millor, no un usuari lliure de programari lliure.

Hem de fer usuaris de Programari Lliure, no pas usuaris de Programari Tècnicament Millor. En cas contrari, no serveix de res.

Es fa difícil d’explicar gaire millor en un sol comentari, de fet per aquest motiu en vaig fer el Treball de Recerca de batxillerat. Si t’interessa pots mirar l’entrada del blog on el vaig penjar: http://pinucset.wordpress.com/2008/04/18/el-programari-lliure-una-questio-de-llibertat/ o evidentment pots anar directe al pdf: http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

(Espero que l’últim paràgraf no s’interpreti com a spam, si és així elimina els enllaços que creguis pertinents, no he posat només l’enllaç al pdf perquè al blog hi vaig fer una petita entradeta que introdueix el tema).

Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: